Banksy strikes again!

Quan Banksy crida ho fa ben fort.

Das Bad

Warten auf die Zeit II

Seguim esperant el temps.

Warten auf die Zeit

Esperant a tenir una mica més de temps.

Die Maske

He sentit a dir moltes vegades a la gent que no li agraden les màscares, que portar una màscara és sinònim de falsedat, d’hipocresia o encara pitjor, d’amagar alguna cosa poc clara al darrera. No crec que aquesta interpretació del que simbolitza la màscara sigui justa amb el potencial que realment té. La màscara obliga a l’exercici poètic.Tant el que la duu com el que l’observa es veuen obligats a crear.
El que observa ha d’imaginar què hi ha darrera de la màscara, ha d’imaginar i forçar la ment a construir la imatge que no pot veure. A més, mentres ho fa també ha de dissimular que ho fa, ha de normalitzar la seva conducta mentre crea. Això explica que hi hagi persones a qui els incomodi parlar amb algú a qui no veuen completament.
Després està el que du la màscara, que no per fer-ho deixa de ser ell mateix, per suposat, però se sap estrany pels altres i això el força a fer-se un altre, inventar-se de nou davant d’algú. Aquest també és el motiu pel qual molta gent no vol dur màscara, se senten insegurs enlloc de descubrir-se en un altre.
A mi m’agraden les màscares perquè em provoquen, m’assalten amb el seu contrast paròdic entre la mirada humana i el cartró tan sec. Les màscares suggereixen joc i donen la possibilitat d’arribar a racons humans que sinó difícilment coneixeríem. En definitiva són un recurs, poca cosa al cap i a la fi, però contenen una llavor més fèrtil i rica que la freda mentida.

Kann ich ein Photo machen, bitte?

Estava preciosa, tan sola a la parada, tan trista.
No sé si em va veure fer-li la foto, crec que no. Però a mi em va costar fer-la.
Vaig pensar que li robava una mica l'ànima, com diuen d'una tribu de l'Àfrica que no volen que els fotografiïn. Una amiga meva, basant-se en justament en aquesta idea, va decidir que ja era hora de contrarestar aquest robatori i retornar l'ànima als monuments, paisatges, edificis, carrers i d'altres coses que havia anat fotografiant al llarg dels anys.
S'ho va proposar i ho va fer: retornar l'ànima a les coses deixant-los la fotografia que havia pres fos quan fos. Cada arbre del que tenia una foto, cada pontet de pedra i flors al marge, cada torre Eiffel, cada Empire State, cada Sagrada Família comptava almenys amb un trosset d'ànima que havia recuperat. Enmarcada i als seus peus, la seva ànima tornava a ser-hi.
Com una mena de justícia poètica que volgués compensar tant d'excés fetitxista.
Recordo sovint aquesta amiga quan faig fotos i crec que té part de raó, fotografiar és com robar el que fotografies. I per totes dues coses cal tenir pebrots.

Der Waschbär

És un lladre.

Hochzeit

No recordava aquesta fotografia.
Aquell dia em vaig escapar per anar a veure Caspar David Friedrich.
Una parella que s'havia casat es feia les fotos a la galeria d'art de Greifswald on hi ha una preciosa col·lecció de pintors romàntics alemanys. Veritablement el lloc és bonic, l'edifici és una casa antiga però restaurada y cuidadíssima. El blanc és immaculat a les sales. A través d'un passadís de vidre la casa comunica amb un edifici nou que és el museu de la regió. He de dir, a més, que entre un i l'altre hi ha les runes del mur de la discòrdia, curiós.
No crec saber de ningú que hagi anat al MACBA a fer-se les fotos del casament, però no és mala idea, la veritat. Fins i tot suposant que jo mateixa fos una núvia tradicional no crec que la imatge del jardí urbà de fons resulti gaire suggerent a aquestes alçades. Per què no art?

Plastikfabrik

Del llibre de Dovlatov destaco trossos com aquest:

"En circumstàncies crítiques, les persones canvien. Canvien per bé i per mal. De millor a pitjor, i viceversa.
Des del temps d'Aristòtil que que el cervell humà no ha canviat. Encara més, la consciència humana no ha canviat.
Per tant, no hi ha progrés. Existeix un moviment, en la base del qual hi ha la inestabilitat.
Tot plegat em recorda la idea de la transmigració de les ànimes. Però en lloc de en el temps, jo diria que en l'espai. L'espai de les circumstàncies que varien."

Glauben